Jordi Sales i Coderch (Barcelona, 1943) és un filòsof català. El 1973 es doctorà en filosofia a la Universitat de Barcelona, on fou professor des del 1968 i ha estat degà de la facultat de filosofia els períodes 1995–1998 i 2006-2009. Ha estat president de la Societat Catalana de Filosofia de l'Institut d'Estudis Catalans (1989-2001) i és coeditor del seu Anuari. És promotor de diverses iniciatives a l'entorn de l'estudi i el debat del pensament i de la formació, com ara els col·loquis de Vic, l'editorial Barcelonesa d'Edicions i la Fundació Relleu. Fou rector de la Universitat Catalana d'Estiu entre 2009 i 2013

SAMARITANS

Què és el que és simple i el que és compost en aquest terreny de les cultures? Què fa la unitat d’una cultura? Com viuen diversitats dins d’aquesta unitat? Com neixen dificultats en aquestes qüestions? Diversitats Dificils serà el conjunt d’estudis sobre aquests  interrogants.

La situació israelita dels samaritans intenta aclarir aquest diàleg

Per què no torneu al judaisme?

Mai no hem marxat d’Israel!

Qui són els interlocutors d’aquest diàleg? Des de quan es parlen així? Quan s’han separat (cisma)  si es que ho han fet?

 

Descarregar document

La polèmica Arnauld – Malebranche

Aquest article publicat l’any 2000 a la revista Comprendre és una ampla ressenya del llibre de Denis Moreau (1999) Deux cartésiens, sobre la polèmica entre Antoine Arnauld i Nicolas Malebranche (1679-1704). Aquest episodi que ocupà l’atenció de Bossuet, Fenélon, Locke, Leibniz, Bayle, Condillac i Hume, no troba un lloc fàcil dintre les «configuracions de modernitat» del nostre debat contemporani. L’estudi de dualitats sincròniques ens fa sensibles als inconvenients dels sentits vectorials de modernitats i post-modernitats.

 

Descarregar document

Hermeneutica i modernitat

“El propòsit d’examinar el sentit de conjunt de la nostra actitud respecte de l’herència de la primera modernitat de Maquiavel a Hegel és, sobretot, dotar nos d’algunes claus per tal d’orientar els actuals debats de fons de les nostres societats avançades. Discutim el que ens passa des d’aquesta herència, des de la seva valoració i desvaloració passional, o més assossegada, i fent-ho ens trobem amb ambigüitats o malentesos.

Alguns deriven de les nostres maneres de debatre, que potser no són sempre les més adequades; d’altres de la significació que se li dóna al que podem anomenar «herència de la primera modernitat» (s. XVII)”. Les idees exposades en aquest escrit corresponen primerament a la lliçó donada el dissabte 21 d’agost de 2004 al curs Modernitat filosòfica i liberalismes a la XXXVI edició de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada del Conflent.

Una ampliació i reelaboració fou presentada com a ponència al XIIIé Col.loqui de Vic sobre La Modernitat, el dijous 9 d’octubre de 2008. Els fragments que presentem aquí ho són de la introducció feta amb col.laboració amb Josep Monserrat Molas al volum col.lectiu [ Maria Ramon Cubells Bartolomé, Joan González Guardiola,Josep Monserrat Molas, Miquel Montserrat Capella,Jordi Ramírez Asencio, Ferran Sáez Mateu,Jordi Sales Coderch, Joan Albert Vicens Folgueira ] Hermeneutica i Modernitat d’imminent aparició a COL•LECCIÓ AKADEMIA, Barcelonesa d’Edicions 2009. Acompanyem a aquests fragments de la introducció l’índex del volum.

Descarregar document

 

La caricatura cartesiana i l’actualitat filosòfica

Aquesta lliçó donada al Liceu Joan Maragall, Ateneu Barcelonès , Dissabte 22 de desembre de 2005)
I també a la Facultat de Filosofia de la UB, Curs de Teoria del Coneixement , Dilluns 5 de febrer de 2007)
(Facultat de Filosofia de la UB, Curs de Teoria del coneixement , Dilluns 25 de febrer de 2008) presenta la pluralitat d’eixos en que Descartes pot simbolitzar una modernitat filosòfica i com la seva caricatura des de l’actualitat heideggeriana, witgensteniana o feminista pot dificultar una bona relació amb la dialògica cartesiana.

 

Descarregar document

El silenci de Menó

Dilluns 9 de febrer de 2009. Primera sessió del seminari sobre el Menó al Grup Eidos Hermenèutica i Platonisme al local del Seminari del Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica de la Facultat de Filosofia de la UB. És un estudi de Menó 79e7-80b7 que busca una interpretació situacional de l’aporia ( en front de les estructurals, doctrinals o zetètiques. El nus de les interpretacions està en obrir Menó ( Brague,1977), o aturar Sòcrates (Scott,2007). Un narcisisme performatiu ( Menó) o museístic (Eutifró) obstaculitza el trànsit a la recerca.

 

Descarregar document

El jove ric i el mur. Dues imatges de l’hermèneutica platònica

Dimecres 29 d’octubre de 2008. Sala Gran de la Facultat de Filosofia de la UB.
Intervenció de clausura de la Reunió científica de l’àrea mediterrània de la International Plato Society, Estructures Formals i Forma literària en el Teetet, el Sofista, i el Polític. El títol d’aquesta intervenció- El jove ric i el mur- està format per dues imatges , l’una de Hegel i l’altra de Paul Friedländer, el mestre de Gadamer, les dues tenen que veure en moments en que ens són donats consells per a la lectura de l’obra de Plató. El problema que se’ns planteja és el de la seva compatibilitat. Examinarem la possibilitat d’una combinació dels mètodes aparentment antitètics d’atenció preferents als nuclis o atenció preferent al tot. L’atenció al tot ens permet determinar els nuclis des d’un moviment el menys projectiu possible.

 

Descarregar document